Les greus circumstàncies sobrevingudes i inesperades succeïdes a Haití han provocat que durant tot l’any la Generalitat haja convocat en distintes ocasions el Comité d’Acció Humanitària i Emergència de la Comunitat Valenciana (CAHE) amb un tema monogràfic com és la intervenció de la Comunitat Valenciana a Haití. I l’esforç ha donat el seu fruit: el Comité per a la Reconstrucció d’Haití (CIRH), presidit per Bill Clinton, ha aprovat la construcció de l’hospital en eixe país centreamericà finançat per la Generalitat Valenciana, la qual cosa significa que la Comunitat Valenciana executarà l’únic projecte espanyol en el país caribeny.

La intervenció valenciana es produïx en un moment on l’ajuda humanitària és decisiva per a tots els haitians que han quedat marcats, després de deu mesos, per un sisme que va devastar la capital haitiana el passat gener i per un brot de còlera que ha causat la mort de més de 250 persones.

El projecte de la Generalitat consistix en la rehabilitació de l’actual centre de salut de Belle Anse i la construcció d’un hospital. El pressupost per a la primera fase ascendix a 3.8 milions d’euros. L’hospital dotat amb fons valencians inclourà: medicina general, pediatria, ginecologia, traumatologia, laboratori, diagnòstic per imatges, àrees d’internació i intervencions quirúrgiques i àrea administrativa. D’esta manera, l’hospital respondrà a les necessitats bàsiques de salut de la població en risc social i millorarà l’accés a la integració especialitzada de xiquetes, xiquets, dones i embarassades.

Representants de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenrotllament (AECID) han agraït a la Generalitat el seu esforç ja que ha sigut la primera comunitat a impulsar un projecte sòlid a Haití. En este sentit, Blasco ha explicat que Haití és un país prioritari dins de la política valenciana de cooperació el que suposa que les ONGD valencianes podran presentar futurs projectes en matèria d’educació, sanitat, infraestructures, entre altres.

CELEBRACIÓ DEL IV CONGRÉS DE JÓVENS VALENCIANS A L’EXTERIOR A MALLORCA

Emigrants valencians i descendents de valencians, d’edats compreses entre els 18 i 30 anys, es van citar a Palma de Mallorca per a participar en el IV Congrés de Jóvens Valencians a l’Exterior, celebrat per primera vegada a Espanya. Al llarg d’estes jornades, jóvens arribats d’Europa, Amèrica, Àsia i de distintes comunitats autònomes espanyoles, i representants de la Generalitat, van intercanviar experiències, iniciatives i propostes amb la finalitat d’afavorir la integració de la joventut en els centres valencians a l’exterior, incentivar-la a continuar la labor duta a terme des d’estos, així com donar-li a conéixer la realitat actual i les expectatives de futur que la Comunitat Valenciana li oferix.

Durant l’acte d’inauguració, la directora general de Ciutadania i Integració, Mabel Manglano, va afirmar que “és fonamental que els jóvens valencians, i els descendents de valencians, assumiu la tasca de donar major projecció a les vostres activitats, acostant la singularitat de la Comunitat Valenciana i la seua cultura a un nombre cada vegada més ampli de persones”.
En el transcurs del Congrés, es van celebrar tres conferències dirigides a donar a conéixer els distints recursos posats en marxa per la Generalitat destinats a la joventut, i el sistema educatiu i les titulacions existents dins de les universitats valencianes. Estes conferències van estar a càrrec del director general de l’Institut Valencià de la Joventut, Adrián Ballester, la vicerectora d’Alumnat i Servicis de l’Estudiant de la Universitat Politècnica de València, Victòria Vivancos, i el vicerector d’Ordenació Acadèmica i Estudis de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, José Vicente Segura.

Es va posar punt final a estes jornades amb la celebració d’un sopar de gala al qual assistiren la secretària autonòmica de Solidaritat i Ciutadania, Gotzone Mora, la secretària general de la Conselleria de Presidència del Govern Balear, Lourdes Aguiló i la directora general de Ciutadania i Integració, Mabel Manglano.

El IV Congrés de Jóvens Valencians a l’Exterior va transcórrer en la seu de la Casa Regional Valenciana de Mallorca, on es va organitzar una nit temàtica mallorquina i una altra de valenciana, dirigides a acostar la cultura i tradicions del poble valencià i mallorquí als jóvens participants.

La conselleria de Solidaritat i Ciutadania ha resolt els Premis de Participació Ciutadana. Enguany els premiats han sigut els següents: en la seua primera modalitat Premi per a Entitats Ciutadanes, l’Associació per a la Promoció d’Estudis, Participació i Acció social, en el qual es reconeixen els projectes realitzats en els últims anys que fomenten la innovació democràtica en l’àmbit local.

En la segona modalitat Premi per als Ciutadans, a fi de reconéixer la labor duta a terme per una persona física en matèria de participació, el premiat ha sigut Manuel Piquer Gumbau, president de la Fundació Noves Sendes, per ser l’impulsor, juntament amb la resta de la família Piquer Gumbau, de convertir la seua fundació en la primera fundació cívica de la Comunitat Valenciana.

I en la tercera modalitat el Premi d’Honor ha recaigut en Juan Ferrer Capilla de la Federació d’Associacions de Ciutadans Majors de la Comunitat Valenciana pel seu treball desinteressat a favor de les associacions de majors.

Tal com assenyala el conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco: “Premiem els ciutadans, associacions o entitats que estiguen involucrats plenament en el desenrotllament de la Comunitat. És la millor manera de distingir l’ajuda i l’entrega de molts dels ciutadans que treballen diàriament per les llibertats i la igualtat de tots”.

El Premi de Participació Ciutadana va nàixer amb vocació de continuïtat oferint un marc d´estabilitat necessari per a incentivar la participació ciutadana. Perseguix reconéixer la labor realitzada per les entitats ciutadanes i pels ciutadans a favor de la participació ciutadana, així com valorar i incentivar la realització de projectes en este àmbit. Per a la Generalitat és un objectiu prioritari fomentar la iniciativa i la participació social de la ciutadania.

El nou informe anual sobre Migracions i Integració CeiMigra presentat per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania revela que les tres capitals de la Comunitat pràcticament no tenen barris amb concentració de població immigrant i, a més, la presència d’este col•lectiu no va associat a zones d’estes ciutats que estiguen en llocs històricament desfavorits, la qual cosa evidència que la política d’integració impulsada per la Generalitat i els ajuntaments afavorix la inclusió i mai l’exclusió de qualsevol persona per raó d’origen.

En este sentit, l’informe de CeiMigra posa èmfasi en el treball dut a terme per la Generalitat per a integrar el col•lectiu estranger i, en este sentit, ressalta que la Comunitat compta amb instruments propis d’integració tal com recull la reforma de la Llei d’Estrangeria. Rafael Blasco ha citat com a iniciatives concretes la Llei d’Integració de les Persones Immigrants en la Comunitat Valenciana; el Pla Director d’Immigració i Convivència; el Pla Valencià per a la Prevenció de la Discriminació Interètnica, el Racisme i la Xenofòbia; el Pacte Local per la Integració de les Persones Immigrants; el Pacte Valencià per la Immigració i el Pacte Agrari per la Immigració.

“Estos instruments legals i polítics són previs a la promulgació de la reforma, però van en la mateixa direcció, ja que beuen del mateix marc polític i jurídic de la Unió Europea al qual s’ajusta la Llei d’Estrangeria. Així succeïx amb el concepte mateix d’integració, amb la posada en marxa de les Escoles d’Acollida per a la transmissió dels valors constitucionals, estatutaris, de la UE…de les característiques culturals, de les institucions, etc”, recull literalment l’informe.